Blogia
SantoÑo, tu opción para un mundo mejor

NOBA SACSIO DE VELA AL CLU PETANCA SANTOÑO

NOBA SACSIO DE VELA AL CLU PETANCA SANTOÑO Aquet istiu sa creat la nova sacsio da vela del clú, de la mà del nou heroi santoño: en Popell da Torradambarra

INISIASIO AL PATÍ CATALÀ:(NIVEL C)

En els banys públics del Mediterrani, i especialment a Catalunya, era usual llogar a un mòdic preu, unes embarcacions molt lleugeres compostes de dos flotadors, units entre si per uns travessers de fusta. El tripulant s'asseia, i amb un rem llarg feia una palada a cada banda i així avançava.
L'ús d'aquests primitius patins es va anar generalitzant perquè facilitava banyar-se en zones properes a la platja sense haver de nedar durant una bona estona. Els socis del Club Natació Barcelona, que eren experts nedadors, van trobar en el patí la solució ideal per banyar-se en llocs no concorreguts.
Aquests primitius patins feien uns dos metres d'eslora per vuitanta centímetres de mànega, i uns vint-i-cinc centímetres de puntal. És a dir, es tractava realment d'embarcacions molt petites, per això, sovint, el remer anava de peu en lloc d'assegut, fent equilibris, llavors es va convertir en equilibrista o patinista.
Així va ser durant uns quants anys. La primera referència escrita trobada data del 1926. Els socis del Club s'havien convertit d'arrendataris en propietaris. És clar, fent-lo servir diàriament sortia més a compte comprar-lo que llogar-lo.
El salt qualitatiu en l'evolució del patí va sorgir el dia que un parell de socis del Club, disposant de només dues o tres hores lliures al dia per banyar-se, i veient que eren insuficients per a remar, banyar-se, tornar remant, vestir-se i fugir corrent, van decidir colocar una vela al patí. Funcionava l'invent? Navegava?
Home, en popa sí. Deurien ser els anys 1928 ó 1929 i el patí com a tal ja havia estat creat.
Òbviament la idea va ser un èxit i es va difondre ràpidament. Amb aquelles embarcacions que anaven a la deriva d'una forma alarmant s'arribava ja fins a la desembocadura del riu Llobregat (unes quatre milles).
Però, com podien anar i tornar si "allò" només navegava de popa? Doncs, procuraven sortir de matinada i en dies que el vent bufava de NE o de E, d'aquesta forma podien tornar per la tarda amb vent del S. Això era la prehistòria del patí.
Evidentment, el patí havia nascut entre gent esportista i competitiva i era inevitable que sorgís la pregunta "a veure qui va més ràpid?". Així que les veles van començar a crèixer en superfície i el número de volcades també va anar en augment.
El dia 2 d'octubre de 1932, el diari "La Vanguardia" parla del Primer Campionat de Patins de Vela, que es va organitzar en motiu de la Festa Major de la Barceloneta. Hi havia vint-i-cinc participants, i es van classificar en dues categories "antics" i "moderns", segons la lleugeresa de les embarcacions. Per cert, la regata va ser suspesa per excés de vent.
El 12 d'octubre del mateix any es va organitzar una nova regata classificant els patins entre "ràpids" i "pesats". Va haver-hi 23 regatistes.
En aquelles regates els nostres avis construïen els patins com volien, no hi havia cap mena de restricció, els feien de l'eslora, mànega, puntal i superfície vèlica que creien més adequat. Eren els pioners i senzillament no tenien normes, perquè van ser ells qui més tard les escriurien.
El patí es va anar popularitzant i se'n trobaven al Club Natació Badalona, al Club Natació Poble Nou, al Club Natació Atlètic, i com ja s'ha dit anteriorment, al Club Natació Barcelona. Cal remarcar que aquesta embarcació va nèixer i evolucionar de la mà de socis de "clubs de natació" situats a les platges, en cap cas es tractava de clubs nàutics, ni socis que fossin grans experts mariners.
Durant els primers anys de la dècada dels 40, la rivalitat entre el Club Natació Badalona i el Club Natació Barcelona era fortíssima. No era tan sols una rivalitat esportiva, sinó també d'arquitectura naval, cadascú volia imposar el seu particular disseny de patí.
Finalment, per aclarir quin era el millor, van decidir fer una regata en aigues de Vilanova i la Geltrú (aigües neutrals), on es veuria quin era el millor disseny. El resultat va ser una clara victoria dels de Badalona, el disseny dels Germans Mongé es va mostrar tan clarament superior que va servir de base per començar a negociar sobre un monotipus patí concensuat.
A principis de 1943 es van reunir els representants dels clubs on es practicava aquest esport i finalment es van posar d'acord per crear el tipus PATÍ, reglamentant totes les seves mides i veles.
El març de 1944 la Federació Espanyola de Clubs Nàutics va crear la Secretaria Nacional de la classe i en va aprovar el reglament. I des de llavors és una classe més,...

Es una classe més i com a tal segueix evolucionant:
L'any 1968, Antonio Soler, fabricant de patins de Badalona, crea el patí "junior" per les criatures: eslora 3,98 m., mànega 140 cm.
L'any 1973, s'admet un augment de la mànega, de 145 cm a 160 cm.
...

CUNTINUARA
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres