Santoño te poblemes grabs da caire sUs·ssial

Departamet de prencha

 En les darreras samanes em sufrit a la nostra sed sus·ssial que al manyar no es lu millor, ya qe estem abituats, perl nostres Nibey Sé a lo miyor.
Lo cuçiner no cumpl·l ni en el tarmini i en lus plats. Estem hast los coyons del sucarrimat que samana darrera samana lo cuçiner que prasumeich de bluseru ens has·s un patomacat de pena, un ambutid de mesus, de mediu conchalats, no pas curat, una turtiya de papas que no hi cabeich dantadura ue cunsiguixi mastagar. Achó sí, les birres per cajes.
Tampoc limpieicha les taules i lus plats saleichan h·arvint del rentavajills. Tenim un tech-fals, o tech -traidor, que ansa a custadu una fortuna. Una dia da·ests qualchevol apostul pued vumitar i volara alguna trumpada. Aquest cusiner tira de rava i pescadit frit que qualsabol çiutada de cadiz llavaría sense dubtar al chutchat de guàrdia.
Pecident!
si has bist la llus·s amb lestatut, posa ordan, passem hambr i perdem figura.
Volem qeu canvien l´asseit una bes·s cada 5 mesos, no una bes·s al'añ. Es indillest.

 

© To Pill